Ets més caparrut que una truja sorda !

  Aquest refrany, serveix per a definir a una persona que és molt "caparruda", que quan té una idea entre cella i cella, només pensa en aquella idea. No pensa en res més que en allò. També serveix per designar a la persona, que defensa una idea (encara que aquesta sigui una idea equivocada) i els altres li fan la contrària per fer-li entendre que la seva idea és correcte, però aquesta no ho entén i segueix defensant la seva idea.

  La situació més habitual, en que s'usa aquesta expressió, es en una situació d'extrés, quan una persona duu la contrària als altres, i són aquests que en un moment donat de manera expontània li "amollen" aquest refrany.

                                      

                                               

Eren set que l’aguantaven i encara pixava tort !

   Expressió utilitzada per designar a algú molt travat, que quan fa coses a simple vista "fàcils", les fa malament. 

   Aquest refrany, és pot dir que és uns dels refranys mallorquins més populars, ja que es molt usat en tots els pobles de Mallorca. Provablement, sigui uns dels refranys més antics de l'illa.

 
                                         

Ets una puta mula cotxera !

 Dita mallorquina que serveix per designar a una persona ruca, mal educada i sense respecte, ja que quan manté una conversació amb una altra persona, li contesta de manera "bastota".

Fa un fred que pela es cul a ses llebres !

 Dita mollorquina, usada en moments en que a l'illa fa molt de fred. Aquesta dita, prové de la pagasia, ja que a l'hivern, els dies de més fred a les llebres se els pala el

cul. És per això que els pagesos feien servir aquesta dita quan feia tant de fred.

    
                                                 

                                                        

QUÈ ÉS UN REFRANY?

      Un refrany és una sentència, molt semblant a un adagi, o a un proverbi, una màxima, un aforisme, en la mateixa línia d'una dita, una locució o una frase feta. "Qui no vol pols que no vagi a l'era" o "A la taula i al llit, al primer crit". Són, també, alguna cosa semblant a regles no escrites de comportament, recolzades sobre evidències populars amplament admeses per tothom. Els grecs els heretaren de l'antic Orient i els transmeteren als romans. Erasme de Rotterdam, en la seva Adagiorum Collectanea, en féu de pont per a difondre'ls per tot Europa. Algú els ha volgut qualificar com la "filosofia de la frase breu", la condensació de la saviesa popular, amarada d'ironia, aferrada a una gran força expressiva.